Apreté el botón "off" en el mando de la tele con los ojos anegados en lágrimas. No cada día se puede ver algo como "Turandot" en la caja tonta. Y por si fuera poco con subtítulos, para no tener que esforzarme con algunos vocablos que, pese a años de camping relacionándome con cientos de pulpos, ay no! quería decir italianos, todavía no entiendo. El momento álgido de la ópera, por supuesto, "Nessun dorma". Que nadie duerma esa noche en Pekín so pena de muerte. Revelar el nombre del extranjero que ha sabido descifrar los tres enigmas propuestos. Aunque termina bien, porque la princesa de hielo acaba rindiéndose a los requiebros amorosos de Calaf (no así en el libreto original de Puccini), no deja de ser un drama, con el suicidio de Liú para no confesar el nombre de su adorado señor. El contrapunto cómico lo ponen Ping, Pang y Pong.
Los cantantes no eran conocidos y lo hacían bien. Ahora tengo más ganas todavía de ir a ver Madame Butterfly en el Liceo, donde ya tienen las entradas a la venta para... junio y julio del año que viene!! Si quieres ver la obra, además de escucharla, prepara unos 90€. Por qué no lo harán más asequible? Es la ópera un espectáculo para ricos? Evidentemente si, vistos los precios "populares". Si en una misma temporada representaran Tristan e Isolda, la ya citada Madame Butterfly y, pongamos por ejemplo, Tosca, seria una verdadera ruina.
Preparo con calma el viaje a Venecia, vuelo y cuatro noches de camping por 107€. Hoy dedicada en cuerpo y alma a buscar información adicional: palacios, puentes, museos, iglesias y otros lugares interesantes para visitar, aunque sigo pensando que lo mejor es dejarse perder por las callejuelas de la pequeña ciudad. Deseos y yo prometemos traeros agua embotellada del Gran Canal como souvenir, jeje.
Como ayer llovió con ganas, el Piromusical de la "Mercè" se ha hecho hoy en el lugar de siempre. Algo he visto, pero poco, porque la amoxicilina hace su efecto y antes de caer rendida por el sueño en alguna calle de bcn he decidido llegar a casa y ponerme cómoda. Ahora solo queda esperar casi dos horas para la dosis de inhalador y para alegrarme el día.
Buona notte bambini.
lunes, septiembre 26, 2005
martes, septiembre 20, 2005
Ahora ya puedo poner el texto que leí con tanta vergüenza delante de todos los invitados a la boda y que tardé un año entero en inspirarme para escribir. Ya me diréis qué os parece.
Quan la Raquel em va demanar que fes un escrit per el dia del seu casament em vaig sentir afalagada... ara... ara ja no sento el mateix. Què dificil es escriure sobre els sentiments! Preferiría fer-li els discursos a Zapatero!
Així doncs, aquí estic, intentant escriure sense caure en la sensibleria cursi, perquè es tradueix en un esforç sobrehumà intentar plasmar en paper el que es l’amor.
En aquesta època d’egoïsme a la que ens obliga la cotidianetat, es difícil trovar algú. Algú amb qui comptar quan apareixen els problemes; algú que et recolzi; algú a qui explicar com t’ha anat el dia; algú amb qui diaglogar, debatre, discutir; algú que quan et sents trist et faci una caricia, algú amb qui compartir les alegries; algú amb qui somniar plegats; algú que et faci baixar a la terra; algú a qui cuidar, mimar, estimar i que et correspongui en igual mida. Algú que et digui ho important que ets; algú que et faci sentir únic al mon; algú que vulgui construïr el seu futur amb tú, sigui quin sigui; algú per qui constitueixis el be més preuat; en definitiva: algú que vulgui caminar al teu costat i fer d’aquest camí la seva vida.
Es bonic quan trobes aquesta persona que t’omple, que et dona tot el que has estat cercant. I més val no deixar-la perdre!
Això, per sort, es el que han trobat la Raquel i l’Andreu i des d’aquí vagin els bons auguris perquè ho mantinguin durant molt de temps.
Per acabar, no em podia estar de llegir una poesía de Miquel Martí i Pol, que ve a dir tot el que he volgut transmetre.
UN SONET PER A TU
Un sonet per a tu que em fas més clar
Tant el dolor fecund com l’alegria,
Un sonet amb els mots de cada dia
Amb els mots de conèixer i estimar
Discretament l’escric, i vull pensar
Que el rebràs amb discreta melangia
Com si es tractés d’alguna melodía
Que sempre és agradable recordar
Un sonet per a tu, només això,
Però amb aquell toc lleu de fantasia
Que fa que els versos siguin de debò
Un sonet per a tu que m’ha permès
De dir-te clarament el que volia:
Més enllà de tenir-te no hi ha res.
Quan la Raquel em va demanar que fes un escrit per el dia del seu casament em vaig sentir afalagada... ara... ara ja no sento el mateix. Què dificil es escriure sobre els sentiments! Preferiría fer-li els discursos a Zapatero!
Així doncs, aquí estic, intentant escriure sense caure en la sensibleria cursi, perquè es tradueix en un esforç sobrehumà intentar plasmar en paper el que es l’amor.
En aquesta època d’egoïsme a la que ens obliga la cotidianetat, es difícil trovar algú. Algú amb qui comptar quan apareixen els problemes; algú que et recolzi; algú a qui explicar com t’ha anat el dia; algú amb qui diaglogar, debatre, discutir; algú que quan et sents trist et faci una caricia, algú amb qui compartir les alegries; algú amb qui somniar plegats; algú que et faci baixar a la terra; algú a qui cuidar, mimar, estimar i que et correspongui en igual mida. Algú que et digui ho important que ets; algú que et faci sentir únic al mon; algú que vulgui construïr el seu futur amb tú, sigui quin sigui; algú per qui constitueixis el be més preuat; en definitiva: algú que vulgui caminar al teu costat i fer d’aquest camí la seva vida.
Es bonic quan trobes aquesta persona que t’omple, que et dona tot el que has estat cercant. I més val no deixar-la perdre!
Això, per sort, es el que han trobat la Raquel i l’Andreu i des d’aquí vagin els bons auguris perquè ho mantinguin durant molt de temps.
Per acabar, no em podia estar de llegir una poesía de Miquel Martí i Pol, que ve a dir tot el que he volgut transmetre.
UN SONET PER A TU
Un sonet per a tu que em fas més clar
Tant el dolor fecund com l’alegria,
Un sonet amb els mots de cada dia
Amb els mots de conèixer i estimar
Discretament l’escric, i vull pensar
Que el rebràs amb discreta melangia
Com si es tractés d’alguna melodía
Que sempre és agradable recordar
Un sonet per a tu, només això,
Però amb aquell toc lleu de fantasia
Que fa que els versos siguin de debò
Un sonet per a tu que m’ha permès
De dir-te clarament el que volia:
Més enllà de tenir-te no hi ha res.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
